Avui és un bon dia per a recordar i revisar, per què estic ací?, per què faig teatre, escric teatre, dirigeix teatre, ensenye teatre, per què el teatre és tan important en la meua vida?

Jo vaig descobrir el teatre quan anava a escola, coses de l’atzar i el destí, als 12 anys vaig entrar en l'escola de les esclaves, tenia un cine, que tots coneixíem, però un dia vaig descobrir que darrere d'eixa pantalla hi havia unes bambolines, cordes, vares. Dintre d'eixa caixeta podíem representar històries, i el públic, assegut baix de l'escenari, sentia i s’emocionava amb eixa història que nosaltres volíem contar.

Va ser en l'escola de magisteri, on de nou el Teatre va entrar en la meua vida, i vaig descobrir que també es podia fer teatre en el carrer, i que si tu no vas al teatre, el teatre pot entrar en la teua vida, en qualsevol plaça carrer o mercat.

Sí, perquè el teatre no és tan sols un edifici, o un escenari… és un concepte que possibilita recrear, reinventar, copiar la realitat, fins i tot transformar-la. Vaig descobrir que el teatre també podia servir per a protestar, i podia ser un instrument revolucionari. ”El teatro no puede ser solamente un evento, y es forma de vida! (August Boal)”

La vida en va anar portant per diferents camins, sempre prop del món dels infants i del teatre. Per a mi el teatre ha sigut un instrument que he fet servir per a revolucionar la meua vida, i m’ha fet créixer i perdre la por a enfrontar-me a qui sóc i que vull. Encara que la resposta siga un fosc, després sempre s’encén la llum.

L'educació m'ha donat un mètode de treball, una direcció cap on dirigir eixe inabastable món del teatre. Que els xiquets i les xiquetes tinguen accés a eixe món, que puguen descobrir pas a pas la màgia del teatre, eixos moments únics, irrepetibles, carregats d’emocions que perduren en el temps i en la memòria. És per a mi una meravellosa feina.

El teatre per als xiquets, pot ser terapèutic i llibertador. En el teatre caben tots els nens, sobretot “els diferents”, perquè fent teatre ens alliberem de les etiquetes, trenquem esquemes, fem catarsi, analitzem, critiquem i ens burlem de nosaltres mateix, per a alliberar-nos de la vergonya i del pensament dels altres, ja no ens importa el que diran… Busquem transgredir amb gràcia, amb paraules, emocions i per això és necessari superar les nostres limitacions… no ho podem evitar, sempre volem anar més lluny…

Quan el públic respira al mateix ritme que els actors, comparteix emocions i pensaments, es produeix un moment màgic, que mai s’oblida. Els xiquets i xiquetes que descobreixen eixa màgia, sense trucs, entren a formar part d'un món sempre ple d’expectatives i futur.

El teatre és una disciplina que ha sigut capaç d’assumir, en la seua historia, totes les disciplines, totes les ciències i avançaments tecnològics i de la mà de l'educació crea un camí interminable, universal, infinit i revolucionari. Per a mi un honor i un orgull poder recórrer eixe camí de la mà dels meus companys, els xiquets i de tots vosaltres.

VISCA EL TEATRE!!!